index del forum de Forum de la Plataforma Jovenil Valencianista Forum de la Plataforma Jovenil Valencianista
www.pjvalencianista.org
 
 FAQFAQ   BuscarBuscar   Llista de MembresLlista de Membres   Grups d\'UsuarisGrups d\'Usuaris   Registrar-seRegistrar-se 
 PerfilPerfil   Inicia una sessio per a vore els teus mensages privatsInicia una sessio per a vore els teus mensages privats   Iniciar SessioIniciar Sessio 

Articul de Fede FEases.

 
Publicar un tema nou   Respondre en el tema    index del forum de Forum de la Plataforma Jovenil Valencianista -> Cultura, llengua i formacio
Vore tema anterior :: Vore tema seguent  
Autor Mensage
Isk



Registrat: 16 Gin 2008
Mensages: 2171

MensagePublicat: Dj Abr 24, 2008 4:11 pm    Assunt: Articul de Fede FEases. Respondre citant

aci

http://www.enkara.org/forum/viewtopic.php?t=261

Espere que vos agrade, pesse a la distància dels anys.

Salut i formació.
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat
Ganchut



Registrat: 13 Gin 2008
Mensages: 2251
Ubicacio: Malva-Rosa

MensagePublicat: Dj Abr 24, 2008 4:42 pm    Assunt: Respondre citant

si iskerian m'ho permet ho copie aci directament. Gracies es molt bon articul Smile

Sobradament conegudes son les lluites entre els dos sectors de valencians que s'autoanomenen "valencianistes" i se tilden entre ells de "panques" i "blaveros". Es una lluita fraticida, grotesca i, en molts casos, esteril. Pero les dos tendencies estan tan arrelades en certs sectors de la nostra societat, que a sovint apleguen a convertir-se en excloents. Aixina, a comparança, si es parla en un "panca" del partit Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV), es mes que provable sentir la paraula "fascistes", haja sentit o no parlar d'ell. I, per l'atra banda, podem recordar les manifestacions de Parménides, el columniste "blavero" de Las Provincias, insinuant una oculta intencio catalanista en ENV, puix no s'ajusta a les coordenades d'allo que s'enten per "blaverisme" . I qualsevol persona que conega un poc al dit partit sap que no es ni "fasciste" ni "catalaniste". Pero se li acusa de les dos coses a l'hora.

¿D'on ix esta visio dogmatica, casi religiosa, del fet valencià? Certament, abdos sectors es comporten com a receptors d'un mensage divi que nomes ells coneixen i interpreten. I a qui traduix la seua Biblia, al foc. Objectivament parlant, ¿es pot dir que hi ha, en efecte, un grup "hereu", no ya d'una taula semicelestial, pero si d'un valencianisme "historic", del valencianisme "pre-escissio"?

Uns diuen que ells ho son, i que els atres son els fills de la burguesia sucursalista, incapaç de major expressio nacional que la folclorica. I no els falta rao. I els atres diuen que son "ells" els "valencianistes de tota la vida", i que els atres no tenen res que vore en els primers valencianistes, com Llombart, Gayano o Fullana. I tampoc els falta rao.

Pero ningu dels dos encerta plenament. I no encerta per dos raons que, en realitat, mostren una mateixa situacio: la primera, que els "historics" no eren ni "pro" ni "anti", sino que no es plantejaven el problema. I la segona, que el "valencianisme" com a fet sociologic, ideologic i politic, en un cos doctrinal clar i propi, no ha existit mai. Existia nomes el sentiment valencianiste, la valenciania, el valencianisme de cor que origina les esporadiques manifestacions d'homens i grupusculs politics i les grans manifestacions folcloriques del poble i les entitats valencianistes "tradicionals".

Com diu Xavier Marí , mentres hi havia llibertat no hi havia valencianisme: no calia. Pero quan eixa llibertat es trenca, apareix. A pesar que la politica del comte-duc d'Olivares podria haver bastat per a despertar el valencianisme -com despertà el portuguesisme-, no sera fins el regnat de la nostra "bestia negra" nacional, Felip IV -V de Castella- quan sorgixen les primeres manifestacions del valencianisme.

Pero no va ser tampoc, ni de bon tros, el valencianisme un moviment "acabat" i perfecte. Recordem, dia Adlert Noguerol, que Felip IV nomes institui de dret allo que ya succeia de fet . Significatiu es tambe, com nos conta Joan Reglà, com la societat valenciana s'havia acostumat totalment a la castellanisacio en l'epoca de Carles III, i com en aixo justificà el regidor Marmanillo -d'on X. Marí, comentant l'episodi, inventa la feliç expressio de "marmallinisme"- sa oposicio a la reivindicacio politica valencianista .

Conegut es el fet de que el Romanticisme conduix al nacionalisme, i sobre tot el de les nacions chicotetes que formen part d'un conjunt major: l'amor al poble, el gust per lo menut, el particularisme, l'idealisme, donen lloc a l'estimacio de les nacions someses i de les seues cultures. Sorgix aixina en ell la "Renaixença", Renaixença que, si en Catalunya fon el punt d'arranc per al catalanisme politic, aci, en canvi, no va servir mes que de catalisador de la valenciania, de canal d'albello que arreplegava tot sentiment valencianiste i el reconduia indefectiblement cap al cant a l'enyorança, cap a l'expressio lliteraria que "torna els ulls a passades grandees", en boca del mateix Llorente , pero no solament sense opondre'l a "l'unitat espanyola", com seguix el pare de Lo Rat Penat, sino que ni encara reviscola els impetus valencianistes cap a una minima lluita politica. Coneguda es la frase de que als valencians tota la força se'ns va en salves; en traques i, des de la Renaixença, en poemes a la Mare de Deu, l'horta, el Micalet i la retafila de topics que ya coneguem.

No vullc dir en tot aixo que la Renaixença va ser totalment negativa; ben al contrari, supon, en tornar a l'us, encara que un tant artificial, del valencià, i en descobrir la "passada grandea del nostre poble", una certa trencada de gel, l'apertura d'un cami de recuperacio valenciana. Pero em sembla interessant constatar que allo, el renaixentisme, no era, ni de bon tros, valencianisme. No trascendia de moda lliteraria, de "hobby" d'intelectuals. Mentres els poetes burguesos tanyien les llires, la mateixa burguesia seguia son proces de castellanisacio, heretat de la noblea, com nos recorda el famos pare del sainet que, com ya te diners, li parla a son fill en castella, quan sempre ho havia fet en valencià.

El valencianisme, puix, no arriba al poble, com no arribarà tampoc en la que s'ha vengut a dir "Segona Renaixença", en part pel gran barrejat i embolic de tendencies disgregadores de l'epoca republicana, en part -i sobre tot- pel tall de la Guerra Civil i la dictadura. El valencianisme que podriem dir "pre-fusterià" no es mes que un marasme confus, un grup de persones unides per un sentiment de valenciania que encara no s'ha plantejat clara i obertament ningun tema. Aixina, com ara, Adlert Noguerol confesà una vegada que els valencianistes no s'havien preocupat en exces per la qüestio de la normativa, ni per la Senyera, ni per la procedencia etnica... El valencianisme no era, puix, ni pro-catala ni anti-catala. I abdos sectors, hui, no poden, en propietat, considerar-se hereus seus.

Pero la situacio canvia en 1962, any en que apareix un home, un messies i un evangeli. L'home es diu Joan Fuster. L'evangeli, "Nosaltres els valencians".

"Nosaltres els valencians" es, segons l'editorial 62 comenta en la seua septima edicio "el primer intent serios de presentar -en una solida visio de conjunt, densa d'incitacions civils i intelectuals- el passat i el present dels homens que viuen entre Morella i Elig" . Certament, acceptem o no les premises de que partix -perque partix, no arriba- este llibre, "Nosaltres els valencians" es una obra completa i metodica, un autentic manifest que vol convertir eixe "marasme" del valencianisme en un corrent ideologic coherent, que sap que vol i cap a on va. Es, efectivament, "el primer intent serios"; la vertebracio del valencianisme, convertint-lo en una ideologia clara i concreta.

Aixina, el valencianisme politic coherent i perfeccionat naix baix el mant del pancatalanisme. I dic pancatalanisme perque Fuster no arreplega la tradicio catalanista d'un Cambó o un Companys, sino que, com diu X. Marí, "traduix a Prat de la Riva" -al que caldria afegir, acas, Rovira i Virgili- si be, mes que traduir -llingüistica i nacionalment no hi ha cap de traduccio-, lo que fa Joan Fuster es adaptar les idees dels pares de l'ideologia pancatalanista, en la visio de la metropoli en expansio, a una perspectiva "valenciana", aço es, des de la visio filial de les colonies suavisada en un cert fraternalisme demagogic.

Eix es el valencianisme que se desenrolla en els xixanta, incorporant a la majoria dels lluitadors de sempre i a practicament tots els jovens que s'adherixen al nacionalisme, que des d'aquell moment no ha deixat de creixer, si be ha sufrit durs colps en lo cultural i lo politic en els setanta i els huitanta. Colps que, no obstant, no l'han impedit ostentar en orgull el blaso del nacionalisme, i un atre encara mes important: el del progressisme.

Perque, com tots sabem, quan tots els partits nacionalistes eren pancatalanistes -PNPV, PSPV, PSAN-, començaren a caure en l'area d'influencia del fusterianisme els partits d'esquerra tradicionals, fenomen este paralel a l'extensio del pancatalanisme a grans sectors de l'intelectualitat valenciana i inclus espanyola. L'explicacio es ben senzilla i coneguda: per una banda, de Catalunya ix una feroç oposicio a l'uniformisme franquiste, matisat per les idees neoimperialistes de Prat de la Riva, a la qual s'adherixen els intelectuals progressistes espanyols; per una atra, en Valencia es produix una aliança entre nacionalisme (en aquells moments, copat pels seguidors de Fuster) i esquerra que resulta mes forta que la que es dona a nivell espanyol, degut a la carencia d'un nacionalisme burgues valencià que faria esta aliança menys intima, com passa en Euzkadi i Catalunya. Aliança a la que, per raons obvies, se subscriu la nostra intelectualitat, antifranquista casi al cent per cent com cap esperar en qualsevol intelectual xixantiste peninsular. Aixina es produix el bloc que tant de mal ens ha produit: intelectualitat, progressisme, nacionalisme i pancatalanisme. Bloc que ha permes al minoritari i elitiste catalanisme valencià sembrar la seua llavor en els nostres camps; la gran força que l'esquerra te en Valencia i el prestigi dels intelectuals que han fet seua la causa de Sanchis Guarner ha possibilitat fer arrelar en moltes persones una ideologia sectorial que es basa en l'increible consideracio de que el poble valencià està equivocat en lo que a sa personalitat colectiva respecta.

Pero, clar, en la majoria dels casos cada tesis alberga una antitesis, poques vegades afortunada, i en este cas no es va fer esperar.

En primer lloc, cal considerar als valencianistes, es a dir, del "marasme", que no s'adheriren ad este corrent. Entre ells es deu destacar a la gran, enorme personalitat de Miquel Adlert Noguerol, que va prendre consciencia de la situacio i dirigi els seus esforços a frenar la fuga de cervells valencians al pancatalanisme. La publicacio del seu llibre "En defensa de la llengua valenciana", la conscienciacio del nostre gran poeta Xavier Casp, la derrota del sector pancatalaniste de Lo Rat Penat, l'entrada en escena de Valencia 2000, serien moments algits de l'expansio d'una nova tendencia valencianista, clara, coherent i acabada. Pero no devem oblidar un fet: l'aliança esquerra-pancatalanisme anava a produir reaccions en son principal enemic: la dreta burguesa i espanyolista.

Es produiria, ya en la democracia, un enfrontament directe entre els dos blocs: esquerra versus dreta; nacionalisme versus castellanisme; i, ara, com a conseqüencia de les aliances, un nou front de batalla: catalanisme versus anticatalanisme. La dreta estatal busca adeptes per a la seua causa en els qui no simpatisaven en el catalanisme, que n'eren prou, i feu tot lo possible per a entroncar les dos lluites.

I aixina es com la reaccio aplega al poble. L'egoisme i la demagogia dels partits de dreta, units a la facilitat de la massa per a acceptar ideologies negatives i irracionals, convertiren el constructiu valencianisme no-catalaniste de Miquel Adlert en un destructor valencianisme anti-catalaniste, centraliste i reaccionari.

Ya tenim, puix, en els anys setanta, les dos ideologies: els "panques", progressistes i cults, pero desarrelats i elitistes, alluntats del poble que diuen representar i manipuladors de les consciencies dels que les aliances i els vaivens de la politica -el politiqueig- han convertit en seguidors seus; i els "blaveros", conservadors i intransigents, que s'oponen per sistema a tot allo que defenen els atres: front a nacionalisme, sucursalisme; front a cultura, ignorancia; front a progrés, retroces. La terrible dicotomia en dos fanatics grups contraris, que s'han oblidat del debat i la construccio, i que nos ha dut al malbaratament total de la nostra cultura. Per sa culpa, hi ha ara: una cultura valenciana popular -falles, teatret, etc.- que es nega a tota normalisacio de la llengua i, mes que recuperar-la, l'embrutix cada volta mes; uns estudiants semicults que, incapaços d'assimilar la falsa tradicio cultural dels pancatalanistes de la que mai no hem format part, abandonen el valencià i s'emmarquen en l'autentica i rica tradicio espanyola, que no els oferix tants problemes; una elit d'intelectuals tancats en ses torres de marfil que no guarden ninguna relacio en l'espirit del nostre poble, i que, acostumats a la falta de debats cientifics que fiquen en dubte els seus arguments, i a desprestigiar tota dissensio en el seu cos doctrinal, han oblidat per complet el cami de l'investigacio cientifica i objectiva; i un grupet de poetes i pensadors, amagats pel poder que, o be no tenen mes remei que abandonar el valencià, o be el conserven i nomes el lligen entre ells.

Fins ara hem contemplat dos intents de trencar esta situacio: d'una banda els esforços de González Lizondo per "desanticatalanisar" Unio Valenciana, esforços que, per raons inherents a la propia naturalea, naiximent i desenroll historic del partit, no podien resultar sino infructuosos. I, d'una atra part, l'interessant experiment d'Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV), que podia haver albergat grans esperances d'exit per supondre una alternativa valencianista mes proxima a les posicions del nacionalisme panacatalaniste, per l'assuncio del seu programa radical i esquerrà, i per tant menys sensible a les seues critiques de "blaverisme". Pero l'oferta d'ENV aplegava tart, quan ya el mercat nacionaliste d'esquerra estava monopolisat pels partits afins als Països Catalans, i no va conseguir mes que l'enemistat d'abdos valencianismes sociologics, i, per tant, l'absoluta carencia de mijos, publicitat, implantacio, etc.

En definitiva, la pugna entre allo que s'ha donat en nomenar "panques" i "blaveros" seguix sent una lluita maniquea i manipulada, reflex de la que ad atres nivells es dona entre esquerra i dreta i entre catalanisme i castellanisme. Cal trencar esta situacio: el valencianisme ha de lliurar-se del control de l'esquerra i dreta estatals, i els partits i forces valencianes han de deixar d'estar manipulats per castellanistes i catalanistes a ultrança (Alternativa Universitaria, Eliseu Climent, Mª Consuelo Reyna, Josep Guia i Ramon Lapiedra...), que ens utilisen per a les seues lluites com a "tropes de choc", sense tindre la mes minima consideracio per la Nacio Valenciana que nosatres defenem, especie de camp de batalla per a la confrontacio dels dos imperialismes que ens sojuçguen. Cal que tots aquells que intenten lluitar per Valencia -panques i blaveros- trenquen en eixos grups, per a convertir-se de "regionalistes" (valencians al servici sucursaliste d'un imperialisme o de l'atre) en nacionalistes, autentics defensors de la nostra Nacio.

Aixina, des d'una nova perspectiva constructiva, oberta i sense traumes, podem crear un nou valencianisme, un valencianisme que no es convertixca en la demagogica reivindicacio d'un partit o partits sectorials, sino una defensa real i realista de lo valencià assumida pels principals moviments ideologics. Hi cabran, evidentment, diferents interpretacions, segons l'ideologia sociopolitica, i inclus la respectable negacio dels que no creguen en ningun tipo de valencianisme i es refugien en ideologies extremistes i minoritaries; pero no hi tindran lloc els "anti", fanatics i hipocrites, els qui volen alienar al Poble Valencià en lluites fraticides i destructives, impedint-li d'eixa manera eixercir una autentica politica nacional i reivindicativa. A nosatres, jovens valencianistes, ens pertoca crear este valencianisme del dema: un valencianisme cult, progressiste, obert, realiste, solidari i radicalment autoctoniste.

Ara be, devem tindre sempre cura de no caure en una perspectiva messianica, puix eix es el principal erro dels valencianistes tradicionals. Devem assentar-nos a parlar en tots, mantenint sempre obert el debat. Aixo no vol dir, tan mateix, com pareix insinuar X. Marí en "Revisio al conflicte valencià" , que el nou valencianisme naixca d'un compromis eclectic entre les dos tendencies actuals, puix en el fondo estes no son mes que cara i creu d'una mateixa moneda rebujable en si mateixa. Es tracta de, mijant la confrontacio, enriquir-nos tant quant nos siga possible a partir de tot allo que de positiu trobem en les velles tendencies, per a, a l'hora, procurar llimar els seus dogmatismes i integrar-los en la construccio d'un nou valencianisme sociologic. La tasca no es impossible: basta recordar els significatius girs del lizondisme en els huitanta, o les critique de "El Temps", la coneguda revista pancatalanista, a la marginacio dels vins valencians , marginacio que, com es sabut, prové de la defensa a ultrança dels seus interessos per part dels catalans. No es impossible, pero si dificil i costosa; ad ella devem dedicar nostres majors esforços.

Federic Feases i Carrión.

Notes:

. Las Provincias, nº 44089, dissabte 24-5-86.
. MARÍ I CEREZO, X. (1983)
Revisio al conflicte valencià
Valencia.
. ADLERT NOGUEROL, M. (1984)
De la meua catacumba
Valencia.
. REGLÀ, J. (1975)
Aproximació a la historia del País Valencià
3ª ed. Edicions Tres i Quatre. Valencia.
. FUSTER, J. (1972)
Nosaltres els valencians
7ª ed. Edicions 62. Barcelona.
. Op. cit., contraportada.
. MARÍ I CEREZO, X., op. cit.
. Ibid.
Vore tambe Mollà i Mira (1986), que proponen una entesa entre nacionalistes, pero mantenen una actitut sucursalista per lo que respecta a la llengua, a pesar de lo qual han fracassat davant la pressio dels catalanistes, a la que han sucumbit.
[MOLLÀ, D; MIRA, E. (1986). De impura natione. Edicions Tres i Quatre. Valencia]
. El Temps. Mes significatives encara son les declaracions de Rafa Company, coautor de "Documents 88", en el sentit de la viabilitat d'un nacionalisme valencià que no sols accepte el nom de valencià de l'idioma i la Senyera coronada, sino tambe l'existencia i defensa d'una Nacio Valenciana. Sobre el seu futur, vore nota anterior. Estos fracassos, com tambe el de Coalicio Valenciana, no han de desanimar-nos; al contrari, mostren que les idees aci expressades fa uns anys han segut en part compartides des d'aquells moments per una gran quantitat de valencianistes (ENV, Joventuts d'Unio Valenciana, Coalicio Valenciana, 3ª via), que han donat una serie de passos importants per a canviar la situacio, si be el decisiu encara està per pegar. D'atra banda, estos fracassos venen en part determinats -molt especialment el de Coalicio Valenciana- per l'empeny en produir una renovacio a partir de nous partits politics, cami que em sembla, en estos moments, radicalment desencertat.
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat Visitar pagina web de l\'autor
Isk



Registrat: 16 Gin 2008
Mensages: 2171

MensagePublicat: Dj Abr 24, 2008 4:56 pm    Assunt: Respondre citant

està permés perque ya he fet referència dalt a la web d'enKara.

Només un apunt per als "nouvinguts" al valencianisme. Estem davant un text de 1987 o 1988. Es dir, te 20 anys. El partit Coalició Valenciana al que fa referència no te res a vore en el que actualment els jovens coneixeu, queda clar.
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat
Ganchut



Registrat: 13 Gin 2008
Mensages: 2251
Ubicacio: Malva-Rosa

MensagePublicat: Dj Abr 24, 2008 7:37 pm    Assunt: Respondre citant

ya que tu has vixcut aixo podries explicar millor que era ixa "coalicio valenciana? del finals del 80?
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat Visitar pagina web de l\'autor
Isk



Registrat: 16 Gin 2008
Mensages: 2171

MensagePublicat: Dj Abr 24, 2008 7:46 pm    Assunt: Respondre citant

Ganchut Escrigue:
ya que tu has vixcut aixo...


que cabró... Evil or Very Mad ara ya no t'ajunte.
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat
Ganchut



Registrat: 13 Gin 2008
Mensages: 2251
Ubicacio: Malva-Rosa

MensagePublicat: Dj Abr 24, 2008 7:47 pm    Assunt: Respondre citant

jaja, no t'ho prengues a mal che Crying or Very sad yo es que vaig naixer en ixa epoca llavors no se de que va el tema.
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat Visitar pagina web de l\'autor
Isk



Registrat: 16 Gin 2008
Mensages: 2171

MensagePublicat: Dj Abr 24, 2008 7:57 pm    Assunt: Respondre citant

Ganchut Escrigue:
jaja, no t'ho prengues a mal che Crying or Very sad yo es que vaig naixer en ixa epoca llavors no se de que va el tema.


yo tenia 10 anys ¿que vols que t'explique? Laughing

encara que per eixa época ya coneixia a Lizondo, Giner Boira, B. Bueno, Voro Lopez, Miquel Angel (JUV), Teresa Moya, Paco Domingo, Aparicio, etc. en persona... és lo que te ser un "niño prodigio" del valencianisme Laughing Laughing Cool Cool ... d'eixa época només em ve al cap Valéncia 2000 que si no recorde mal tenia la seu en el C/ Cavallers o per ahi o per lo manco recorde un pati en moltes plantes i unes escales... (imagine que és per eixa época, els meus recorts son confusos).

Pero yo no he "vixcut" eixa época. Tinc poca informació al respecte.

Tal volta "Xavi" puga explicar-ho millor.
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat
Ganchut



Registrat: 13 Gin 2008
Mensages: 2251
Ubicacio: Malva-Rosa

MensagePublicat: Dj Abr 24, 2008 8:54 pm    Assunt: Respondre citant

esperare impacientement Rolling Eyes
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat Visitar pagina web de l\'autor
Valencianiste
Membre de la PJV
Membre de la PJV


Registrat: 14 Gin 2008
Mensages: 3425
Ubicacio: Cap i Casal

MensagePublicat: Dg Jul 06, 2008 5:34 pm    Assunt: Respondre citant

Ganchut Escrigue:
esperare impacientement Rolling Eyes

¿Com va l'espera? Laughing Laughing Laughing
_________________
Gracies per tot, Manolo. Cada moment al teu costat estarà per sempre en la nostra memoria.
Descansa en pau, mestre.
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat Visitar pagina web de l\'autor
Ganchut



Registrat: 13 Gin 2008
Mensages: 2251
Ubicacio: Malva-Rosa

MensagePublicat: Dg Jul 06, 2008 6:05 pm    Assunt: Respondre citant

ya m'ha eixit barba Laughing
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat Visitar pagina web de l\'autor
Mostrar mensages d\'anteriors:   
Publicar un tema nou   Respondre en el tema    index del forum de Forum de la Plataforma Jovenil Valencianista -> Cultura, llengua i formacio Totes les hores son GMT - 1 Hora
Pagina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en este forum
No pots respondre en temes en este forum
No pots editar els teus mensages en este forum
No pots borrar els teus mensages este forum
No pots votar en les enquestes en este forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group - PJV
Traduccio en Llengua Valenciana