Forum de la Plataforma Jovenil Valencianista

[Gallart]

En primer lloc gràcies per les respostes. En segon lloc intentaré respondre per part meua als post. Anem a vore, jo fava no soc, si he entrat ací vos assegure que no és per a captar a ningú per a ningún rotgle o partit, això no aniria a cap lloc i és evident. Si vullc en canvi que al menys existisca un puntet, un àtom de comunicació entre valencianismes que estàn molt molt a prop però es diferèncien en alguns punts, sempre que tingam el mateix objecte de sobirania i símbols del país, nom de la llengua i dret a decidir.

A Deju, sobre si el diasistema o no, mira jo d'això no puc opinar; vullc dir, puc opinar sobre aspectes polítics de la llengua i de fet ho faig (nom, ens normatiu, reconeiximent estatutari i ús) pero no aspectes que només, entenc, poden dictaminar els millors experts, perquè? molt senzill, jo pense que diagnosticar un tumor, jutjar la constitucionalitat d'una norma, qualificar i ordenar una llengua o dir si un motor de reactor funciona a un rendiment òptim només poden fer-ho autèntics especialistes. Jo dictamine per exemple, però per ad arribar ad això se'm demana que siga doctor, que haja fet les meues espcialitats i que tinga bastants llibres publicats a l'esquena.
En tot cas el que a mi m'interessa (parle per mi) és que em deixen decidir els aspectes polítics de la llengua (nom: valencià, llengua oficial, que l'ens normatiu siga valencià, i que tinga un ús el més estés possible) fins i tot m'atrevisc a anar més enllà de lo que estic qualificat i pressione perque s'ajuste a les formes pròpies (tot i que és cert que n'hi ha varietat segons llocs i comarques) depurades això sí de defectes i castellanismes que la disminueixen. Segurament tu tindràs un altre parer, este és el meu.

No cal que diga que no soc ni he sigut mai fusterià. Crec, i és una humil opinió, que Fuster seria un tipo molt instruït i que efectivament va remoure consciències en un temps crític però també que està ple de desencerts i que ha fet greus mals a la societat valenciana. He llegit Fuster i no combregue en ell, el seu nacionalisme no és el meu. Resumint molt diriem que soc dels que pensen que... ser valencià és la meua manera de ser.... valencià (i no com ell deia català, ni para-català, ni semi-català, ni valencià-català). M'interessen molt tooots els diferents autors que des de la renaixença ací han dissertat sobre el fet valencià i vore el dibuix, el panorama, els grans, trets ab que en conjunt han perfilat lo que som nacionalment.

No estic en el meu ordinador així que he d'anar-me'n però continuaré explicant-me quan arribe a casa.

[Cagarnera]

Estimat Gallart, en tot el meu respecte cap a les teues bones intencions, veig una incoherència entre definir llengua valenciana al parlar dels valencians i pronunciar-se a favor d'un ent (ens per a tu) que gasta una perífrasis (com si forem chiquets que necesitàrem defnicions mastigades) per a evitar dir-li llengua valenciana a la llengua que precisament "ha de codificar", si anem a parlar en les mans i els cors oberts, lo primer haurà de ser evitar les hipocresies com estes, ¿no et pareix?

Respecte all tema de que de filologia han de parlar els filòlecs, home puix sí, pero en part. També parla de medicina tot lo món, per gastar el mateix eixemple que has amprat tu. Lo que oblides dir, és que són els sentiments dels pobles lo que definixen les llengües i d'això la sociollingüística sap un grapt, pero casualment en la nostra nació, o com vullgues dir-li, és com si la sociolingüística haguera desaparegut del mapa, coses que passen.

Salutacions

[Gallart]

Cagarnera (per suposat li dic nació, és nació) Ací, en el món valencianista n'hi ha de sensibilitats de tota mena, com en el món real, i parle de sensibilitats sensibilitats, no de tendències ni ideals. Vullc dir, n'hi ha que filen molt prim, que són molt detallistes, n'hi ha de gent que és més visceral i diu: mira no me vingues en monsergues "tal i tal".

T'ho dic per lo següent tu me parles de la sociolingüística, i estic d'acord, de fet pense que solament els valencians (tots) tenim el dret a decidir com li diem a la nostra llengua, i resulta que des de fa segles està molt clar, se li diu valencià, si vas per qualsevol poble o comarca ningú expontàniament te diu que ell parla català, això ho hem tingut ací de forma natural des de fa mooltes generacions i no sé si abans perque no vullc esbarar-me, resulta també que els autors rellevants sempre digueren valencià des de l'edat d'or, al menys majorment, i resulta que l'immensa majoria del Poble vol que se li diga valencià, n'hi han aspectes per tant que són com deia abans purament polítics (no de política de partit sinó de la de dret polític de les persones i els països).

Em dius que l'AVL no reconeix l'existència del valencià. Crec que no és així, de fet regeix només per al valencià, en territori valencià i per a tot allò que aparega ab el nom de llengua valenciana. No en té un altre abast, ni trau normes que diguen gramàtica occitana, catalana o belga, per dir d'alguna manera, això sí, tens raó diu que pertany a un sistema lingüístic més ample, a mi personalment m'importa això un rave, l'existència d'eixe sistema lingüístic no compromet ni la meua nacionalitat, que és la valenciana, ni els meus drets a decidir políticament per majoria totes les implicacions polítiques pertanyents a la meua llengua. La solució no és plat del gust de tots és evident.

Respecte al tema de parlar de medicina, legalitat de les normes, enginyeria, fer dictàmens, etc. si que te dic i mantinc que no soc tan llançat com per a esmenar i tombar cap avall el que diuen metges, juristes, o enginyers. I ho dic ab coneiximent de causa.
Ara bé, també pense que seria útil políticament (i això hauran de ser els nostres representants polítics elegits els que ho porten a efecte, no n'hi ha una altra manera en este sistema en el que vivim) que se li donara veu, paper, joc i reconeiximent a entitats cíviques de llarga tradició i que a més a més tenen el suport d'una part de la població per a que puguen influir, participar en el procés de determinació de les formes lingüístiques reconegudes oficialment per a la llengua valenciana i la seua codificació més intel·ligent i encertada.

[Cagarnera]

Estimat Gallart, repetixc, no dubte de la teua bona voluntat, pero m'agradaria que abans de respondre'm em llegires be. Yo he dit "pronunciar-se a favor d'un ent (ens per a tu) que gasta una perífrasis (com si forem chiquets que necesitàrem defnicions mastigades) per a evitar dir-li llengua valenciana a la llengua que precisament "ha de codificar"". És dir, actualment per a evitar parlar de llengua valenciana, l'AVL gasta una perífrasis, això per a mi no és parlar clar. Si volem acabar en les diferències, haurem de parlar en llums, taquígrafs i ben claret. També parla eixa AVL que defens de normativa del 32 consolidada, per lo tant, borra de colp la bona voluntat dels firmants de les bases, els quals admitien atres junt ad altres ,etc. De fet d'aquell acort transaccional la normativa de la RACV arreplega un bon grapat de punts. Lo que dubte és que hi haja una verdadera voluntat de l'AVL de codificar la nostra llengua valenciana i te fique com a eixemple la polèmica entre Coromina i Pérez Saldanya pel terme Valéncia, més respectuós en la fonètica valenciana. Llavors, si els que "són" científics i filòlecs, ho deixen de ser per respecte a "l'unitat de la llengua" com compendràs em fa sospitar. I repetixc, si volem un autèntic acort haurem d'anar en transparència, coherència i sense pors. I yo no veig eixes premises en l'actual AVL. A banda de no ser paritària, atre tema a tractar.

Per lo tant, els fets em fan dubtar de la teua assertiva afirmació " els meus drets a decidir políticament per majoria totes les implicacions polítiques pertanyents a la meua llengua. " Els fets em diuen lo contrari, ixcà canvie la situació pero a dia d'hui no ho veig.

Molt de camí queda per fer, molt.

[Gallart]

Llei 7/1998, de 16 de desembre, de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Art. 3 L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma valencià. Així com, vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com la normativització consolidada, a partir de les denominades com normes de Castelló.

Definir sí que defineix qual és el seu objecte i a quina llengua, una altra cosa és que no estigues d'acord en com ho fa. Bé, només era per concretar, ací no es tracta de dir qui té raó o no, utilitze esta normativa per pura decissió personal però no vullc pretendre que soc jo l'encertat.

Si seguim així pareixirà que vullc defensar que els demés em donen la raó en este tema i que vullc que els demés adopten el meu parer en lo normaatiu. Açò només s'ha motivat per que hi ha gent que s'ha sentit molesta per la meua opció normativa i m'han plantejat dubtes concrets.

Considere més interessant en canvi allò que he dit sobre: " que seria útil políticament (i això hauran de ser els nostres representants polítics elegits els que ho porten a efecte, no n'hi ha una altra manera en este sistema en el que vivim) que se li donara veu, paper, joc i reconeiximent a entitats cíviques de llarga tradició i que a més a més tenen el suport d'una part de la població (RACV) per a que puguen influir, participar en el procés de determinació de les formes lingüístiques reconegudes oficialment per a la llengua valenciana i la seua codificació més intel·ligent i encertada. "

[Cagarnera]

I quan parla del valencià el definix en una perífrasis més que rebuscada.

Tornem a lo mateix, i respecte que et pugues sentir representat per eixa institució, pero yo no, des del respecte i des de la discrepància.

I ya ficats, serà qüestió per a raonar per qué els valencians hem de gastar-nos diners en una institució que no fa si no seegir els dictamens de l'IEC, excepte quan Font de Mora pega la punyada en la taula i els "acadèmics" no tenen la decència de dimitir. Pero eixa és una atra qüestió.

Salutacions

[tofolet]

[tofolet]

I en quant a la qüestió Gallart. M'agradaria que es valoraren les seues opinions per lo que diu, i no per la manera en que escriu. No dic que no digau la vostra al voltant de la normativa, i que li indiqueu les vostres/nostres preferències per les Normes d'El Puig, pero també trobe que si li neguem l'entrada a persones que escriuen en atra normativa o llengua, nos estem perdent debats d'interés.

Una atra cosa diferent seria si estiguerem parlant d'insults o descalificacions, pero crec que no és el cas, i ademés, per ad això tampoc importa la normativa amprada. Pero no deixa de ser la meua opinió particular.

[El Chè]

Bo, en el tema de lo de l'Estatut d'Autonomia son clars sí, pero lo que "mola" de les lleis es aixo, lo enrevesades que apleguen a ser, tinc un amic que està en quint de dret i me conta que te alguna que atra assignatura per a parlar i no dir res.

El motiu del per qué dic aço es per que en l'Estatut fica una cosa pero despres l'AVLl diu una atra i es que la Llengua Valenciana no existix com a llengua sino com a dialecte, i dona molt igual qué es lo que diu l'Estatut d'Autonomia ya que lo que realment conta es lo que diu l'AVLl que es la que gestiona lo que s'ha d'ensenyar als chiquets.

Eixe Articul de l'Estatut se li fa propaganda i ix en diaris i en C9, pero lo que diu l'AVLl se calla com a putes (frase feta).

[El Chè]

En atre punt estic cansat de dir que lo de la llengua es per als tenics ¿Tu has estudiat ciencies socials o dret o qualsevol carrera relacionada en politica?

Puix en eixe cas segons la teua llogica cap de nosatres podria opinar, ya que no som "tecnics", deixem als sabuts fer i prou.

L'AVLl està per a suavisar el catalanisme.

[El Chè]

I per ultim el motiu que te nomene catalaniste, per que afirmes que creus que el valencià es la mateixa llengua que el catala:

[Gallart]

El Che, és que precíssament el que hem de fer és això d'enfortir i defendre el sentiment de ser valencià. Jo l'he tingut des de nano, mai no m'ha desaparegut, fins i tot en l'adversitat s'ha fet fort. L'emoció davant l'Himne i la Real Senyera em va perseguir quan hagué de viure a una universitat a l'estranger, així que açò no en té remei. No crec que el tema siga lingüístic, ni tan sols crec que siga del volum de competències que tingam, no és qüestió de normatives, ni de si compartim o no un sistema lingüístic, és qüestió de que en esta terra hauriem de tindre una assignatura a l'escola, al carrer i a la societat tota que fòra una mena de formació en l'espèrit valencià.

Ja sé que això sona (al menys als més majors) a la formació en l'espèrit nacional espanyol del franquisme. No se'm entenga malament, no és això, però crec que pares, tios, professors, personatges públics, tots nosaltres (no solament el reduit rotgle dels que ja estem en este moviment), en el nostre dia a dia hauriem de fer pedagogia per l'orgull i la defensa de lo valencià, des del cap i casal, cap al sud, el nord, en cada població i en cada ofici. No un orgull ni una defensa de reacció, polèmica, visceral, d'enfrontament permanent, perque això no prospera, sinó del cívic, del positiu, del d'un país que s'ho creu que ho és.

No pot passar que un xiquet valencià no sàpiga cantar l'himne valencià, que tinga més fàcil celebrar al Barça o al Madrid, que no tinga el màxim respecte i estima cap als costums, símbols, tradicions i expressions varies de valencianitat i les pense com pobletanes, que no estàn de moda, simples curiositats prescindibles, anecdòtiques. O en tot cas aldarull permanent i al màxim d'uns contra dels altres. No pot ser que parlem de la nació valenciana com "la Comunitat", ni que una persona quan es "pose la corbata" diga val, ara el valencià el deixe a casa.

Jaume I no és un rei més, és el rei dels valencians, la misa, en valencià, el Tirant lo Blanch no pot ser la peli "Tirante" perque jo no parle d'En Quixot de la Taca, els xiquets no poden passar sense que els digam que ser valencià és de lo més important que tenen entremans, al menys una de les coses que hauran de assumir ab goig, que no és una problemàtica, poden haver-hi problemàtiques dins nostre, però ser valencià és importantíssim per a nosaltres si volem perviure. I això és el que no s'està fent, no el fa la societat, ni els mitjans de comunicació, ni la Generalitat, ni l'escola, ni els pares, ni la moda, ni les pelis, ni els familiars, no ho estem fent ningú. El dia que es faça això, segur que eixiran mil reaccions, capelletes, diferents postures, purismes, banderies, interpretacions... els bascos per exemple (moltes coses a criticar-les) són tots bascos, tenen un orgull, un sentiment col·lectiu per damunt de les diferències importants que mantenen, del què vol dir ser basc i com ser basc.

Eixe dia en que tingam clar l'esperit i la voluntat de ser, ja no n'hi haurà una problemàtica radical en quant a si és oficial la normativa tal o pasqual, ni en si ens diem país, regne o nació (jo clar, trie regne) ni en si aquell és federalista, independentista o nacionalista de tal grau o tal altre, ni en si amb la reconquista vingueren cent o mil lleidetans o occitans, perque allò fonamental, la garantía de ser i voler ser estarà en la gent, en la societat, com passa al País Basc o a Catalunya o a Castella. Això posarà als pancatalanistes i espanyolistes en una posició molt menys còmoda que la que tenen ara, està clar, però en lo que a mi respecta eixe ja no és sinó un altre problema que no me lleva la són.

[El Chè]

Sí, estic d'acort i per aixo tots els que estem aci se trenquem els "cuernos" per a promocionar lo valencià, per a informar en els poquets recursos que tenim.

Pero, continues enganyat ¿saps com feu Catalunya o Euskadi per a ser forts en orgull? Ensenyaren en escola les seues glories ¿Quínes glories ensenyariem nosatres en les escoles? Les d'una terra creada per "valents" "Valentia" o una terra feta per fills "d'una puta i un canonge" (Joan Fuster).

No podem unir-se en panques, per que ells no defenen la mateixa Nacio que nosatres, i el tema normatiu es FONAMENTAL per ad esta qüestio, ho he dit ans pero no ho has volgut entendre.

Un partit politic ha de defendre una o atra postura, pero no les dos i la postura valencianista no seria ni es defesa per la gent del Bloc. ¿En l'educacio quina versio se contaria sobre la conquesta la veritat (la nostra) o la mentira (la que conten en Catalunya per dotar d'orgull als catalans). En estos dos mensages millor o pijor fet, he dit molt clarament com d'important es defendre una Llengua Valenciana en unes Normes Valencianes, sino vols intentar (per lo menys) compendre-ho sera com parlar en una paret.

[tofolet]

Tornant al principi, és a dir, al denominat en un principi pel Levante: Foro de conciliació entre "blavers" i "catalanistes", hui ha tornat a aparéixer en el Levante, en el seu nom real i donant a conéixer part d'una nota de prensa que s'ha redactat al voltant dels incidents del 9 d'Octubre:

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008101400_19_506552__ComunitatValenciana-foro-blaveros-catalanistas-condena-actos-violentos-vengan-donde-vengan

Per cert que el nom del foro és Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà