| Vore tema anterior :: Vore tema seguent |
| Autor |
Mensage |
iskerian
Membre de la PJV
Registrat: 16 Gin 2008
Mensages: 1180
|
 Publicat: Ds Mar 22, 2008 5:58 pm Assunt: |
 |
|
De fet, tal volta, ho deixarem en l'aire, si la mà imperialista del catalanisme fòra en atre sentit, seria més curiós, llògic i tal volta "natural", incloure dins de "pirenaico-mozàrabe" l'aragones, català nord-occidental, tortosí i els tres dialectes de la llengua valenciana i per a tra banda en occitano-romànic, el català oriental, el rosellones i el de transició que tenen en comú. Pero com ells han d'unificar com siga i separar del occità, son capaços de carregar-se la llengua catalana de la part nord-occidental que te pocs parlants i ningú es molesta. Si es lligen contes i llegendes o llibres escrits segons el nord-occidental (zones del Pallars) les diferències en l'oriental son prou escandaloses i prou paregudes a atres "llengües". Al remat tot respon a una voluntat politica artificial de voler juntar una societat (o varies) determinades. I en aixòestan, en destruir qualsevol particularitat que s'ixca de la seua norma.
_________________
Llibertat de Pensament
Valencianisme
nacionalisme valencià
soci nº9 de la PJV |
|
| Tornar damunt |
|
 |
iskerian
Membre de la PJV
Registrat: 16 Gin 2008
Mensages: 1180
|
| Publicat: Ds Mar 22, 2008 6:25 pm Assunt: |
|
|
coses interessants que trobe per ahi:
| Cita: | En iniciar-se el segle XX, doncs, el llemosinisme és practicament oblidat i el català – per motius bàsicament polítics - és reconegut com a llengua romànica diferent de l’occità, tant de portes endins com internacionalment. Tot i així, en el primer terç del segle una minoria d’intel•lectuals catalans, una mena de corrent subterrani, identifica el català amb l’occità, o s’acosta a fer-ho.
Hi ha, evidentment, una necessitat política catalana d’autodefinir-se per tal de no morir en la dissolució espanyola i francesa.
És llavors que Joan Maragall escriu un parell de poemes catalanoccitanistes: l’oda en què "s’acosta el dia que serem tots uns" (1904); i Els focs d’aquest Sant Joan (1907), suscitat per la gran revolta dels vinyataires occitans i nordcatalans. Són versos punyents, certament, però episòdics, i que contrasten amb el dipatriotisme catalano-espanyol habitual en l’autor i general en la societat burgesa catalana, que ara mira més pels seus interessos econòmics que no pas per la seva identitat, cultura o historia.
Enric Prat de la Riba, màxim ideòleg del catalanisme burgès, no es refereix a Occitània fins ben entrat el segle XX, quan fa crides a l’"expansió" catalana sobre Occitània. Tot i incloure-hi alguna apel•lació a la proximitat etnolingüística, la seva formulació no respon ben bé a una mentalitat catalanoccitanista, sinó a una altra mena de lògica, d’aplicació potencialment més àmplia, que Prat de la Riba autodesigna "imperialisme" i que beu de l’imperialisme espanyol i de les il•lusions de benestar econòmic de l'època |
http://ghostchild.org/index.php?showtopic=45
Per cert. Si algú te interés, he trobat una web en els poemes (sense "normalitzar") de Joaquim Rubio i Orts, poeta català del s XIX a on podeu llegir com es parlava el català oriental d'eixe segle.
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/rubio.htm
"mon, ton, mos, sua, ab, pus,... " Ell li diu "llemosi" al seu idioma, com estava de moda dir-li en eixa época a les llengües de Valencia, Catalunya, Balears, i Occitania, per una qüestió merament romanticista que Prat de la Riba aprofita per al seu imperialisme.
"Presten’m son geni els trobadors que dormen
en llits de marbre, en pau i exempts de pena,
i en melós llemosí, puix és l’idioma
ab què parlo al Senyor,
cantaré tes grandeses, Catalunya,
tos comtes i antics reis, que per l’arena
lo pendó arrossegaren de Mahoma
del sarraí traïdor. "
Curios que tots els que pensen aixina en Valéncia i colaboren en treballs com el diccionari cat-val-bal, quan veuen les orelles del llop, de seguida diuen que allò no és lo que pensaven (Llomabrt, Primitiu, Adlert, ...)
_________________
Llibertat de Pensament
Valencianisme
nacionalisme valencià
soci nº9 de la PJV |
|
| Tornar damunt |
|
|
frank-vlc
Registrat: 20 Gin 2008
Mensages: 45
|
| Publicat: Ds Mar 22, 2008 7:58 pm Assunt: |
|
|
moltes gràcies a tots 
Tinc un cacau mental, pero bo. |
|
| Tornar damunt |
|
|
berarma
Membre de la PJV
Registrat: 19 Gin 2008
Mensages: 514
|
| Publicat: Dl Mar 24, 2008 11:14 am Assunt: |
|
|
Com sempre, certa gent acusant sense cap fonament, perque l'ignorància no és fonament.
El diasistema occitano-romànic no és cap invenció excepcional, ni l'occitanisme té, de moment, cap pretensió política, és només una teoria filològica prou ben fonamentada. Lluís Fornés és un occitaniste i fa poc publicà una tesis sobre açò, ademés prou favorable al valencianisme.
Els trobadors provençals i els jocs florals de La Provença foren una gran influència en l'edat mija, res d'importacions llingüístiques. Per influència d'estos s'utilisà el nom llemosí per al valencià (i també el català i balear) en ambients cults durant el segle XIX, i els jocs florals actuals instaurats en el mateix segle són una herència dels provençals.
Una cosa és estudiar l'orige i evolució de les llengües i atra diferent decidir la seua autonomia. |
|
| Tornar damunt |
|
|
|
|
No pots publicar nous temes en este forum
No pots respondre en temes en este forum
No pots editar els teus mensages en este forum
No pots borrar els teus mensages este forum
No pots votar en les enquestes en este forum
|
Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group - PJV
Traduccio en Llengua Valenciana |
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d\'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessio per a vore els teus mensages privats
Iniciar Sessio
