index del forum de Forum de la Plataforma Jovenil Valencianista Forum de la Plataforma Jovenil Valencianista
www.pjvalencianista.org
 
 FAQFAQ   BuscarBuscar   Llista de MembresLlista de Membres   Grups d\'UsuarisGrups d\'Usuaris   Registrar-seRegistrar-se 
 PerfilPerfil   Inicia una sessio per a vore els teus mensages privatsInicia una sessio per a vore els teus mensages privats   Iniciar SessioIniciar Sessio 

Porgant fabules historiques (I i II)

 
Publicar un tema nou   Respondre en el tema    index del forum de Forum de la Plataforma Jovenil Valencianista -> General
Vore tema anterior :: Vore tema seguent  
Autor Mensage
Ganchut
Administrador i membre de la PJV
Administrador i membre de la PJV


Registrat: 13 Gin 2008
Mensages: 1622
Ubicacio: Malva-Rosa

MensagePublicat: Dc Ago 20, 2008 11:15 pm    Assunt: Porgant fabules historiques (I i II) Respondre citant

http://www.lasprovincias.es/valencia/20080817/opinion/porgant-fabules-historiques-20080817.html

Qualsevol moment o circumstancia son propicis per a porgar les fabules historiques que, en el pas del temps, determinats interessos han pretes revestir de realitat. En unes ocasions l'ignorancia, en atres la mala fe, han contribuït a forjar llegendes a on sostindre origens fantasiosos, interpretacions absurdes o accions que llegitimen un esplendor o passat historic inexistent. La commemoracio del 800 aniversari del naiximent del rei Jaume I ha servit com a excusa per a que els romantics de les fabules catalanistes hagen protagonisat el seu "minut de gloria" per a reivindicar contes en que alimentar les seues utopies historiques, en la clara pretensio de donar "sentit i fonament" a les seues megalomanies. L'inexistent Corona catalano-aragonesa, la presunta catalanitat de les barres d'Arago o la pretensio d'oficialisar el fals Peno de la Conquesta formen part del retorçut entramat que dona credibilitat a la pretesa catalanitat de la conquista del Regne de Valencia.

Exents del sentit del ridicul, estos professionals contacontes seguixen fidels a les seues ridicules felonies, sense importar-los que hui som "libres de la esclavitud vergonzosa" en la que determinats historiadors nos varen "sermonejar" en sigles passats (i presents). En els temps actuals el rigor científic es basa en documents contrastables, i no en interpretacions lliures que alimenten o certifiquen un fals pedigri o simbol, com observarém mes avant.

Una de les fabules historiques catalanistes que nos ha arribat als nostres dies es la que van inventar determinats escritors catalans en el sigle XV-XVI per a dotar a Catalunya d'una gloria de la que careixia: la llegenda de Wifredo el Vellos com a orige de les quatre barres. Si Roma tenia la seua propia fabula en que alimentar el seu naiximent, en els fills de Mart, Ròmulo i Remo, amamantats per una lloba; si Portugal afirmava que el mateix Jesucrist havia donat al seu rei, llavors comte, els cinc daus o rodelles, abans de la batalla d'Obrique, en memoria de les Cinc Llagues Sacrosantes, etc., Catalunya no podia ser menys. Algo sublime que poguera reunir: antiguetat (a on apropiar-se d'uns drets heraldics) i, per descontat, valor, llealtat i sacrifici, inspiraven la fabula de Wifredo (Guifre) II, comte de Barcelona.

La llegenda catalana soste que "Wifredo el Velloso pasó con un buen número de amigos y hombres de armas, a servir al Emperador [francés] Carlos Calvo en la guerra que hacían los Normandos; que este soberano alcanzó una completa victoria contra sus enemigos, debida al valor del conde quien salió herido en la batalla; que el Emperador fue a visitarle en su tienda, y viendo la mucha sangre que vertían sus heridas, deseoso de premiar servicio tan importante, le manifestó, después de un largo razonamiento de gracias, quería hacerle la merced de darle armas de su propia imperial mano en recompensa de tan distinguidos servicios; merced, que constantemente le había negado, no obstante de haberla el Conde solicitado varias veces; que en seguida bañó el Emperador cuatro dedos en su mano derecha de sangre que corría por el cuerpo de Wifredo, y aplicándolos a su escudo, que hasta entonces había sido liso, quedaron figuradas en él cuatro sangrientas Barras, y le dijo: Estas cuatro gloriosas Barras serán en adelante, esforzado Conde, vuestras armas, y de todos vuestros descendientes; armas, que tomadas de la misma sangre que habéis derramado en mi servicio serán las más gloriosas que jamás haya tenido noble alguno". I, per a rematar, setencia la llengenda: "Desde entonces quedaron estas barras perpetuadas en la familia y descendencia de Cataluña".

Jujaran els llectors que l'historia es extraordinaria. Nomes li falta el ¡tachín! en el que nos obsequiava el mac Tamarit al finalisar els seus trucs televisius. Perque esta historieta catalanista, igual que els trucs del mac, son un engany, una fantasia, en definitiva: una ilusio.

Aixina ho certifica, entre atres, el catala i supernumerari de la Real Academia de l'Historia Juan Sans i Barutell, en el seu discurs del 17 de juliol de 1812, publicat en una separata en el titul: "Memoria sobre el incierto origen de las barras de Aragón. En que se demuestra ser falso haberlas concedido el Emperador Carlos Calvo, rey de Francia, al conde Wifredo II, llamado el Velloso" (Madrid, 1822).

Sans afirma que el principal engany (no l'unic, com anirém analisant) radica que Carlos Calvo no va ser contemporaneu de Wifredo el Vellos i, per tant, difícilment van poder ocorrer semblants fets. Es mes, en aquell moment, relata Sans: "Los sarracenos invaden Italia. El papa acude al Emperador pidiéndole auxilio. Carlos Calvo no sostuvo guerra alguna contra los Normandos". En la fermea dels fets, planteja lo obvi: "¿Cómo haber salido mal herido el Conde en una batalla que nunca existió? ¿Cómo haberle dado las armas de su propia mano Imperial?" (p. 211).

En esta rotunda argumentacio, coincident en la de la majoria dels historiadors, queda desmontada la felonia catalanista. Pero per si ad algu li quedava qualsevol tipo de dubte, Sans sentencia: "En el supuesto caso que hubiesen coincidido, tampoco pudo darle el Emperador Carlos armas a Wifredo, porque no se usaron en aquel siglo, ni tampoco eran conocidas las divisas gentilicias" (p. 212). "Pues para usarlas él y sus descendientes, no fueron inventadas hasta la Edad Media" (p. 213). ¡Tachín!
_________________
*|= En el meu poble no caguen en pena.

________
Soci 230 de la PJV
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat Visitar pagina web de l\'autor
Ganchut
Administrador i membre de la PJV
Administrador i membre de la PJV


Registrat: 13 Gin 2008
Mensages: 1622
Ubicacio: Malva-Rosa

MensagePublicat: Dc Ago 20, 2008 11:15 pm    Assunt: Respondre citant

http://www.lasprovincias.es/valencia/20080818/opinion/porgant-fabules-historiques-20080818.html

L'historiador catala Juan Sans i Barutell comenta en la "Memoria sobre el incierto origen de las barras de Aragón. En que se demuestra ser falso haberlas concedido el Emperador Carlos Calvo, rey de Francia, al conde Wifredo II, llamado el Velloso" (Madrid, 1822), del que feem referencia en l'articul anterior, que l'escritor mes antic que relata sobre "las cosas de los condes de Barcelona, es el Monge de Ripio, que en 1194 se hallaba en Perpiñán componiendo su obra, la cual publicó el ilustrísimo Marca, en su Marca Hispánica". I destaca que, en la mateixa, "no se refiere ni una sola vez a la supuesta gracia de armas, así como tampoco Muntaner o Bernat Desclot" (p. 209). Es a dir, que d'haver segut cert un fet tan important, i de tal significat per als comtes de Barcelona, lo llogic es que un especialiste de "la casa" ho havera refleixat, ¿no? Llevat que fora una mentira creada en posterioritat, per lo que el Monge de Ripio no tenia constancia de la mateixa, com observarém.

Segons Sans, l'escritor mes antic que conta la fabula catalanista es: "Bernardo Boades en su historia de Cataluña que la concluyó el 11 de noviembre de 1420" (p. 206). No obstant, estudis recents refleixen (aclarixen) que va ser una invencio del creador de fabules Beuter (tambe es va inventar la del fals Peno de la Conquesta, com vorem en atres articuls), ya que les dos felonies, tant la de Wifredo, com la del Peno, apareixen per primera vegada en 1538 en el "Sermó de la Conquesta".

García Moya, en la seua magnifica obra Tratado de la Real Senyera (Ajuntament de Valencia, 1992), certifica que va ser José Pellicer, en 1642, el primer en destacar el relat fantasiador de Beuter. Encara que destaca que fon Joan Gaspar i Jalpi qui, en 1692, sugerix que va ser Bernat Boades (com Sans) el primer en mencionar l'historieta de les barres.

Sans, llogicament, arreplegava lo que havia llegit i investigat fins als seus dies. Temps hauria de passar per a que es descobriren noves proves que demostraren que, tambe, el llibre de Boades era una falsificacio, com tot lo que rodeja els catalanistes passats i presents. Per a desmontar dita "adulteracio", Ricart García arreplega el testimoni d'Almela i Vives, qui denunciava en El escudo de Valencia (1956) que "el repetido libro de Boades, que ha pasado mucho tiempo como auténtico, es, como se ha demostrado recientemente, una falsificación perpetrada entre 1673 y 1675, por el mencionado Roig y Jalpi, persona avezada a este linaje de supercherías". Pero per a que ningu puga sospitar que esta afirmacio la fa un valencià, igualment arreplega la de la propia Gran Enciclopèdia de Catalunya, qui tambe reconeix el frau en els mateixos termens (t. 3, p. 640).

Pero, tornant a Sans, conve destacar i denunciar com es forja una llegenda catalanista: "diversos autores catalanes, en el siglo XV, fueron copiándose unos a otros con testimonios que fuesen uniformes" i que ningu els poguera rebatre, ya que "subía a tan alto grado de autoridad, que impugnarle se habría tenido por efecto de furor o de demencia" (p. 202). Es dir, ¡exactament igual que ara!

Tenien, a tota costa, que mantindre i acreditar una mentira que avalara l'orige i la propietat de les barres: "con dicho honor, podría gloriarse de haber sido la primera en España en el uso de blasón, y de haber distinguido sus Soberanos con divisa gentilicia siglos antes que la conociesen las mayores monarquías" (p. 206). ¡Puix va a ser que no! Els catalans sempre han anat a remolc: ni llengua en prestigi, ni armes propies, ni corones, ni res, a excepcio de tindre la supremacia de polítics aveats en l'art del chantage. D'ahi la creacio de fabules sostingudes en els soport de juntalletres-pseudointelectuals, per a intentar omplir-les d'autenticitat. I es que no hi ha mes que rascar un poquet per a que les coses caiguen pel seu propi pes. Recordem que "hasta el siglo X no aparecieron los apellidos" (p. 213). I no es reflectixen de modo estable i permanent fins al sigle XI: "Spelman, Diccionario Histórico: que los nobles de Inglaterra no empezaron a usarlos hasta el reinado de Guillermo el Conquistador, que falleció en 1087. Mundejar, en su historia manuscrita de la casa de Moncada afirma que no se introdujeron hasta el siglo XI" (p. 217).

Pero aixo per als catalans de l'epoca no tenia importancia, perque "el que se hubiese atrevido en el siglo XV a combatir o degradar el brillante origen que supuso entonces haber tenido las Barras o Palos, como dicen los heraldos, del escudo de los condes de Barcelona, y se usaron después de los Reyes de Aragón sus sucesores, se habría visto seguramente expuesto al desprecio, y tal vez a insultos" (p. 204). Com observaran els llectors, no es nou que als catalans els enfurixca que els desmonten les seues falacies, ya ve d'antic.

Pero com en tots els llocs cuecen habas, en Catalunya tambe. Sans es troba en l'encreuament per la seua doble vertent de catala i historiador, per lo que no pot consentir que una fabula ridicula enterbolixca la rao, encara que esta desmonte el fals glorios passat catala: "ya no somos el eco servil de nuestros mayores, ya no hincamos la rodilla al ídolo de opinión, ni bajamos la cerviz a la autoridad del tiempo. Sabemos que la verdad es imprescindible, y que ella es digna de nuestro homenage, y no los hechos inverosímiles, ni las glorias, si merecen este nombre, fundada en ridículas patrañas" (p. 204). ¡Quina pena que Sans no deixara "escola" en la seua terra! Clar que, llavors, ¿quina historia contarien els catalans actuals que els donara "pedigri"?
_________________
*|= En el meu poble no caguen en pena.

________
Soci 230 de la PJV
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat Visitar pagina web de l\'autor
El Chè
Moderador i membre de la PJV
Moderador i membre de la PJV


Registrat: 14 Gin 2008
Mensages: 748

MensagePublicat: Dj Ago 21, 2008 10:34 am    Assunt: Respondre citant

Est articul de LP ¿quan a segut publicat?
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat
Ganchut
Administrador i membre de la PJV
Administrador i membre de la PJV


Registrat: 13 Gin 2008
Mensages: 1622
Ubicacio: Malva-Rosa

MensagePublicat: Dj Ago 21, 2008 11:22 am    Assunt: Respondre citant

els dies 17 i 18 d'este mes respectivament.
_________________
*|= En el meu poble no caguen en pena.

________
Soci 230 de la PJV
Tornar damunt
Vore perfil de l\'usuari Enviar mensage privat Visitar pagina web de l\'autor
Mostrar mensages d\'anteriors:   
Publicar un tema nou   Respondre en el tema    index del forum de Forum de la Plataforma Jovenil Valencianista -> General Totes les hores son GMT
Pagina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en este forum
No pots respondre en temes en este forum
No pots editar els teus mensages en este forum
No pots borrar els teus mensages este forum
No pots votar en les enquestes en este forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group - PJV
Traduccio en Llengua Valenciana