La victoria de Benidorm, o siga, de Genovés II, Salva i Hector II es inquestionable. I ho es, no soles per la diferencia en el marcador, perfecte retrat de la diferencia en la cancha. Genoves II te pegada, tecnica depurada, bon domini dels rebots, capacitat per a alçar tot lo que li arriba ” per davant”- i dos poderoses mans, dos. I en estes dos ultimes qualitats radica la diferencia que distingix a algu que aspira a ser campeo, de qui ya ho es, i per dos anys consecutius. I esta constatacio, de la que crec que no hi han dubtes, no significa infravalorar lo realisat per Soro III.
El chaval de Massamagrell ha aconseguit una heroicitat aplegant a la final, en el seu primer any com a titular. Quico pot anar-se’n orgullos d’este torneig. Ningu  a aconseguit lo que ell ha aconseguit. Ara toca maurar, pulir eixa  pegada per a que ademes de poderosa tinga sentit. Ahir, pot ser excesivament presionat por una legio de seguidors que es deixaren sentir, jugà per a que el seu rival es lluira: li entregà infinitat de rebots. Per a vencer  a Genoves II hi ha que tindre poder fisic, tantes qualitats tecniques com ell i jugar en el cap.

Font.