El vicepresident primer del Consell valencià, Vicente Rambla, instà al ministeri d’Industria a aprovar “el decret que contempla l’adjudicacio d’un multiplex que garantise la reciprocitat de les emisions entre les televisions Canal 9 i TV3“.

Aixi ho indicà Rambla en un comunicat en el que ha subrallat que la posicio de l’Eixecutiu de Francisco Camps respecte a la reciprocitat d’estes emisions siga sent “la mateixa que ya expressaren en el seu dia al Govern de Madrit “.
A jui de Rambla, “existix una clara voluntat per part de la Generalitat (¿valenciana?) d’arribar a un acort per a l’emisio de Canal 9 en Catalunya i de TV3 en Valencia, pero per a allo es necessari que el Govern de Madrit aprove el decret que garantise la reciprocitat”.

En este sentit, Rambla afig que “no existix cap problema per parte del Govern de Francisco Camps en arribar a un acort en Catalunya”, encara que estes emissions tinguen que realisar-se “de forma llegal i respectant els marcs estatutaris”.

Aixi mateix, Rambla assegura que “en quant el Govern de Madrit aprove el decret per a l’adjudicacio d’un multiplex en Valencia”, podran corroborar l¡acort i permetre l’emisio reciproca de Canal 9 i TV3.

Per a sorpresa dels valencians, la pagina web del Ministeri d’Educacio i Ciencia oferix la possibilitat de llegir-la en valencià, ademes d’atres llengües com el gallec, el catala i l’euskera. Evidentment, la web acata la normativa de l’Academia Valenciana de la Llengua, que es l’encarregada de la normativisacio del valencià, encara que es llimita a incloure catalanismes.

No obstant, ha de ser per a mosatros un orgull vore que organismes oficials de l’Estat espanyol, reconeixen, almenys, l’existencia de la llengua propia dels valencians, el valencià.

Comenta-ho en el forum.

Manolo Matas (Vh).- El 23 de maig de 1808, hui fa justament doscents anys, tingué lloc el denominat “Crit del Palleter”, un dels acontenyiments de més importància en l’Història del Regne de Valéncia, pel seu significat històric i sentimental. El fet que un home del poble pla fora el primer en sublevar-se front a l’imperialisme francés, davant l’inoperància de les autoritats del moment nos ha de servir per a reflexionar i dependre de l’eixemple.

Les notícies que aplegaven a Valéncia des de Madrit en els dies anteriors ad esta data eren extraordinàriament preocupants i indignants per al poble valencià. Se consumà l’invasió napoleònica del territori espanyol, la familia real hagué de fugir d’Espanya, instalant-se en el tro José Bonaparte, germà de Napoleó, i ademés els francesos infringien una forta repressió al poble madrileny durant els primers dies de maig.

La placeta de les Panses (situada entre l’Iglesia de la Companyia i la Llonja) era el lloc on se distribuia la prensa que aplegava des de Madrit. Després de llegir “La Gazeta de Madrid”, on se relataven pormenorisadament els acontenyiments, un humil palleter d’ofici (palleter=venedor de palletes, antecessores en certa manera dels mistos), Vicent Domenech, se llevà la faixa roja, i la partí en trossos menuts per a repartir-la entre els seus seguidors.

+ info en el forum.

Segons una informacio de confiança transmesa a la Plataforma Jovenil Valencianista de Monover (PJV-Monover), en un conegut colege public de Monover s’han repartit fotocopies d’un conte escrit en valencià, seguint els Normes d’El Puig.

Pareix ser que el conte fon venut en la passada edicio de la Fira del Llibre de Monover, en la parada compartida per la Plataforma Jovenil Valencianista (PJV) i el Rogle Cultural Lluís Fullana. En concret han sigut dos els contes repartits, de temàtica variada, destinats als chiquets i en un objectiu plenemant didactic; es evident, que tots els llibres venuts per la PJV i el Rogle Cultural han segut escrits en valencià segons les Normes d’El Puig, utilisades tambe per estes associacions, i publicats per editorials plenament valencianes.

Es per a mosatros un orgull i una satisfaccio coneixer que s’utilisa, de tant en tant, material valencià i en autentica llengua valenciana per a l’ensenyament public en Monover, i ademes, tracant-se de llibres que han contribuit a la continuacio de dos associacions valencianistes com el Rogle Cultural i la PJV.

Comenta-ho en el forum.

Els inmigrants extracomunitaris que residixquen en Valencia deuran firmar un compromis d’integacio en el que prometeran respectar els valors de la Constitucio, segons anuncià ahir Rafael Blasco. La mida està inclosa en el borrador de la futura “Llei d’Integracio” que prepara la Generalitat i va en la llinia de lo que en el seu dia propongue Mariano Rajoy per a tot el pais.
[…]A soles explicaren que qui subscriga el document “tindrà garantisada l’acces i les ajudes al sistema de proteccio social de la Generalitat” per a favorir la seua integracio, sense aclarir si la negativa de firmar el contrat supondra l’impossibilitat de rebre les nomenades subvencions. Per a saber-ho hi haura que esperar a que l’Eixecutiu valencià tinga un text definitiu de la nova Llei que podria estar preparat ans del proxim estiu.

Comenta-ho en el forum.

Tal dia com hui el 1707, dos gran exercits lluitaven en les valencianes terres d’Almansa… El regne de Castella i França apoyaren al Borbo Felip d’Anjou, qui imposaria a Castella i Arago un sistema absolutitsa i centralista, tal i com ya havia passat a França. Arago, Austria i Gran Bretanya apoyaren a l’Archiduc Carles per a que ell governara Espanya, en un sistema descentralisat.

Mentre que les potencies europees lluitaven pels seus interessos i per mantindre l’equilibri dels imperis, el valencians lluitaven per mantndre les lleis, els Furs, que En Jaume I els otorà. No obstant, no tots els pobles valencians lluitaren a favor de l’Archiduc Carles, sino que alguns buscaren la seua propia convenciencia apoyant a Felip V.

Els maulets, patriotes valencians, pergueren la batalla i en conseqüencia per “justo derecho de conquista” els seus furs i privilegis foren abolits. Eixe fatidic dia, s’incicià la despersonalisacio de la nacionalitat valenciana, en la prohibicio, per eixemple, de l’us oficial del valencià.

Hui els valencians estem de dol, recordem orgullosos ad eixos nacionalistes valencians que lluitaren per defendre la personalitat de la seua terra. Hui no ha de ser un dia de llamentacio, sino la motivacio per a seguir lluitant i defenent la Nacio Valenciana, la seua llengua, la seua cultura, les seues festes i tradicions… Pero aixo, solament sera possible si estem units. Valencians i valencianes:

¡¡¡VIXCA VALENCIA LLIURE!!!

Hui 25 d’abril naix La Xàrcia de pensament valencianiste. Un portal de blogs d’opinió de diverses persones del valencianisme i membres d’enKara a on podrem trobar les més diverses opinions, estudis, publicacions, escrits, etc.

“La Xàrcia” en estos moments conta en persones com Jesu Masià, Josep Puchades, Joan Batiste Sancho, Pere Martí, Pau Giner, i Chimo Lanuza. A banda de Robert Albert i Asensi Zaro. Cada u en el seu respectiu blog.

Esperem que en els pròxims dies esta xàrcia que està oberta a més persones, puga anar omplint-se d’idees diverses i de valoracions valencianistes, aixina com noves incorporacions, pròximes i necessàries.

En el mateix portal podreu trobar tota l’informació necessaria sobre La Xarcia, enKara, com enllaçar a La Xarcia o com posar-se en contacte en nosatres. (Este fòrum també servix com a contacte).

Les caracteristiques d’esta xàrcia son un portal de blogs que aniran actualisant-se sense rigor diari en el pas del temps i que també podreu consultar en la columna de la dreta del portal d’enKara o en cada u dels blogs que formen part de La Xàrcia

Esperem que pugau fruir d’este nou lloc de trobada valencianista i que els debats siguen profitosos. Esperem també que este siga un primer pas per a un canvi necessari en el valencianisme social.

Ya tardes en ficar en “favorits” La Xàrcia de pensament valencianiste

Xàrcia de pensament valencianiste és un proyecte d’enKara, colectiu de nacionalistes valencians.

www.valencianisme.eu/blogs

Comenta-ho en el forum.

La web mostrava una marfega.

Fins ahir, la web oficial de l’Associacio de Comerciants de Monover (ACM), en el Vinalopo Mija, adjuntava a la seleccio de l’idioma valencià una senyera catalana.

Despusahir, la Plataforma Jovenil Valencianista de Monover, enviava una peticio a l’Associacio de Comerciants per a canviar la bandera catalana, per la Real Senyera Valenciana.

Actualment, la bandera espanyola apareix junt a la seleccio de castellà, i la bandera nacional valenciana està adjunta a la seleccio de valencià. Llamentablement, la web està prou catalanisada, puix utilisa la normativa oficial de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Associacio de Comerciants de Monover (ACM).

Manifest d’Accio Regne de Valencia sobre el nom de la Plaça de l’Ajuntament del Cap i Casal:

Davant de l’ultima proposta del Consell Valencià de Cultura de posar-li el nom de Jaume I a l’actual Plaça de l’Ajuntament de Valencia ciutat manifestem:

• a. Que l’actual nom de la principal plaça de la capital valenciana (Pça. de l’Ajuntament), i la seua rotulacio com a tal, respon a la voluntat popular, que consegui fer-se oir pel Consistori del Cap i Casal, i que este eliminara l’anterior denominacio “Païs Valencià”, en ser considerat este nom, per una majoria de valencians, despersonalisador i vexatori, i un insult, en suma, a la substantivitat i l’historia del Poble Valencià.

• b. Que en esta nova “ocurrencia” una polemica, ya superada, es artificialment reoberta en base a un dirigisme cultural impropi dels temps en que vivim i del qual el CVC es trist representant. Se supon que esta institucio hauria de velar pels interessos i bens cuturals del Poble Valencià i no balafiar esforços en incentivar polemiques esterils. Clar que, entenem que com no es un “consell de cultura valenciana” sino un “consell valencià de cultura” -que no es lo mateix-, pot dedicar-se ad estos menesters o a debatre sobre el sexe dels angels, si els pega per ahi.

• c. Que la figura de Jaume I, sent transcendental en l’imaginari colectiu dels valencians, en la mateixa conformacio historica del poble valencià, no es l’unica, i que, si consideren que hauria de tindre un atre espai dedicat en la ciutat, pensem que sería mes adequat algun emplaçament que anara acort en el seu caracter de juriste (la faceta mes rellevant del rei des del punt de vista valencià) i mes a prop, per tant, de les seus de les institucions autonomiques valencianes.

• d. Que posats a donar-li a la plaça el nom d’un monarca, o reivindicar noms de figures historiques, ¿per qué no el d’una figura de l’epoca musulmana, en que la ciutat i el Regne de Valencia brillaren en llum propia?, o ¿per qué no nomenar-la d’Alfons el Magnanim, el rei mes rei de Valencia, o Pere el Cerimonios, que tants privilegis otorgà a una Ciutat i un Regne que el recolzaren sempre en fidelitat? o, ¿per qué no nomenar-la Francesc de Vinatea, Jurat en Cap, que evità la desaparicio i fragmentacio del Regne de Valencia, l’estatua del qual presidix la dita plaça?…, i aço nomes per posar alguns eixemples.

• e. Que esta iniciativa nomes pareix servir per a desviar l’atencio de temes mes importants, i per a reforçar el mensage que el partit en el govern prete transmetre aprofitant l’aniversari del rei Conquistador, aço es, que el Regne de Valencia comença i acaba en Jaume I; que ell nos ho portà tot des del “nort”: cultura, identitat, llengua…, que abans no erem valencians i despres no som mes que hereus d’una cultura importada. Una falacia que busca la despersonalisacio del Poble Valencià.

Esta polemica no fa mes que recordar-nos unes atres ocasions en les quals l’actuacio del CVC, per accio o per omissio, deixà molt que desijar. Aixina, nos preguntem: ¿Per qué no recolzaren a les entitats culturals que tractaren de paralisar la piqueta que finalment ha fet desapareixer la casa de Bernat i Baldoví en Sueca? ¿Quína fon -i es- la veu del CVC quan presuntament “s’atentà” contra el conjunt patrimonial del modernisme que conformen els edificis del Carrer la Pau de Valencia ciutat, en permetre que es construira una edificacio de nova planta en l’inici de dit carrer -en el numero 4 de la plaça de la Reina-, sense respectar el referit conjunt? I, ¿qué fa que no se li sent la veu davant la situacio tan greu de deteriorament del Monasteri de Sant Vicent de la Roqueta, un dels primers centres valencians de cult cristia, lloc ininterromput de pelegrinage, inclus durant l’epoca musulmana? I, ¿a on estava el CVC i els seus dictamens i consultes quan s’inicià eixe atentat al patrimoni historic que fon la barbara intervencio en el Teatre Romà de Sagunt? I hem de parar puix son tants els temes sobre els quals ha callat o sobre els que ha pres postures de dificil justificacio que el llistat se faria massa llarc.

Considerem, per ultim, que el Consell Valencià de Cultura es un organisme anacronic en el sigle XXI. En estos temps de superespecialisacio está fora de lloc pretendre que un grup de persones -possiblement cadascuna molt competent en el seus camp- puga atenyer totes les branques del saber i estiga, per tant, en condicions de dictaminar sobre totes les polemiques culturals que puguen plantejar-se. Mes eficaç sería incentivar la participacio ciutadana i que les iniciatives sorgiren dels coleges professionals o de colectius creats espontaneament pels ciutadans en cada ocasio. La mateixa existencia del CVC frena estes iniciatives, puix dona la falsa sensacio de que els assunts culturals ya queden atesos; mes encara, iniciatives externes acaben mortes quan s’aclamen al Consell i este decidix ignorar-les. Es un ent que perpetua l’image d’una cultura elitista i que servix de justificacio del dirigisme cultural, totalment condenable en una societat que es preten democratica. Sent un organisme politic (els seus membres son designats pels partits politics) totes les seues decisions seran sempre, com a poc, sospitoses de partidisme. A pesar de tot la seua existencia encara podria tindre una certa justificacio si tinguera un comportament eixemplar, mostrant una independencia politica irreprochable, cosa que està en les Antipodes de succeir, com demostra la seua actuacio quotidiana.

ACCIO REGNE DE VALENCIA

Valencia, 10 d’abril de 2008

Hui 2 d’Abril de 2008, ha segut enterrar l’ex-alcalde de Benidorm el qual fon responsable del bum turistic de la ciutat de La Marina durant els anys 50 i 60. Zaragozà fon el que creà el primer Pla General d’Ordenacio Urbana (PGOU), en l’any 1956 per a convertir en un chicotet poble de peixcadors d’apenes 2000 habitants en la ciutat per excelencia del turisme de la nostra nacio tal com es hui en dia. En l’any 1952 aprovà que es poguera utilisar en biquina en les plages Benidormeres (el qual estava prohibit per Franco) i l’esglesia intentà excomulgar-lo, la seua reaccio fon anar-se’n a Madrit en una Vespa per a demanar-li ampar al que en eixos temps era soberà espanyol. Despres fon president de la Diputacio i tingue diversos carrecs en els ministeris de Madrit. DEP.