Bonifaci Ferrer

Bonifaci Ferrer i Miquel, fill de Guillem Ferrer i Constança Miquel, va naixer en Valencia en el carrer del Mar, en l’any 1355, encara que algun historiador afirma que naixque abans de 1350.
Va ser batejat en la Pila de la Parroquia de Sant Esteve, en la mateixa Pila que ho fon son germa, el glorios Sant Vicent Ferrer. Documentalment apareixen cinc germans de Bonifaci: Pere, Vicent, Constança, Francesca i Agnes.
Sent encara molt jove, obtingue el grau de Bachiller en l’Universitat de Lleida. Per la seua obra «De schismate Pisano» sabem que va cursar els seus estudis de Dret en Perusa (Italia) i que fon discipul molt aventajat, del famos Pere Baldo degli Ubaldi. Estos estudis cal situar-los tal volta un poc abans de 1370 i no mai despres de 1375. Est any regressà a Valencia per a eixercir la carrera d’advocat.
Va conseguir el Doctorat en Sagrada Teologia. En 1376 el bisbe de Valencia el nomenà Professor de Dret. En 1381 apareix com a Regent de l’Assesoria de la Curia de Govern del Regne de Valencia. En 1385 fon nomenat assesor del Justicia Criminal de Valencia, i en l’any 1388 Jurat de ciutadans, i poc despres en 1389, advocat de la Ciutat.
En 1382 contrau matrimoni en Jaumeta Despont, de la qual tingue quatre fills i set filles. Durant la pesta de Valencia en 1394, pergue a la seua dona i a nou dels seus onze fills.
Bonifaci Ferrer, a conseqüencia de les desgracies que li van passar i, a bon segur, aconsellat per son germa Vicent, decidi abraçar la vida monastica i ingressà en la Cartoixa de Porta-Coeli el 21 de març, de 1396, a on va prendre l’habit.
En 1398 va ser elegit Mestre de Novicis, i en 1400 Prior del Monasteri. Posteriorment el 23 de juny de 1402, es elegit per al mes alt carrec de la Cartoixa, XVII General de l’Orde.
Tingue gran influencia en les decisions que es prenien en aquell moment en Europa en materies religioses, degut a la seua gran amistat en el Papa Benet XIII, juridiques i politiques. Estes activitats les va compaginar en la seua vida monastica.
Participà junt al seu germa Sant Vicent, en el concili de Casp, a on se decidia el successor del rei Marti I l’Huma.
L’any 1415 ix de la seua Cartoixa per ultima volta a fi d’assistir en Perpinya a una gran reunio, per tal d’ultimar lo referent al Cisma d’Occident.
Havent complit la seua missio diplomatica, se’n tornà a la Cartoixa de la Vall de Crist, a on va morir l’any següent, el 29 d’abril de 1417.
Entre el seu treball lliterari predominen les obres en llati, referits a temes cartoixans, sobre el Cisma i juridiques. En Idioma Valencià apareix l’obra GOJOS DEL ROSER, i multitut de sermons. Pero indubtablement l’obra mes destacada es la traduccio a la Llengua Valenciana de la BIBLIA, BREVIARI, MARTIROLOGI I EPISTOLES DEL CICLE LITURGIC ANUAL.

 

Joan Roïç de Corella

Naixcut provablement en Gandia, fon fill primogenit del matrimoni Ausias Roïç de Corella i Aldonça Corella. Poeta inspiradissim i prosiste d’elegant estil, culmina una de les epoques mes brillants de l’historia de la lliteratura valenciana.
Sabem que el seu yayo patern tambe es dia com ell, Joan Roïç de Corella, i estava casat en Joana de Natera, filla de Joan i neta d’Andreu Natera.
En torn de l’any del naiximent del nostre famos escritor s’han donat distintes dates. Segons els documents de primera ma que hem contrastat, be podem assegurar que naixque cap al 1438.
Les families Roiç de Corella i March estigueren molt ben relacionades entre elles, tant que les dos van firmar, l’una i l’atra, diferents documents publics i notarials, tals com testaments i contractes de matrimoni. Es prou si diem que el pare del nostre Joan Roïç de Corella fon testic del contracte matrimonial d’Ausias March i Joana Escorna el dia 23 de febrer de 1443, i el yayo, Joan Roïç de Corella, va ser marmessor eixecutor del testament de Joan March, fill de Pere March, poeta, primer de Beniarjo.
Es mes, si nos atenem al testament de Pere March a on se diu que Joan Roïç de Corella, yayo del nostre escritor, era cosi germa seu, resulta que Ausias Roïç de Corella i Ausias March eren parents molt proxims.
Tingue dos germans, Lluïs i Manuel, i una germana, Dalfina. De l’infancia i de la joventut de Joan Roïç de Corella tenim molt poques noticies.
Abans dels 33 anys d’edat ya era Mestre en Sagrada Teologia, titul del que blasona i s’envanix.
El titul de “Reverend” apareix continuament en els documents de l’epoca atribuit a persones rellevants, no eclesiastiques, i tambe als sants.
En els archius de Valencia abunden els documents en els que d’alguna manera interve el mestre Joan Roïç de Corella.
El 30 d’agost de 1478 otorga son testament davant d’Antoni Barreda, en el qual deixa sos bens a la seua germana Dalfina, casada en Lluïs de Figuerola, la qual, als quatre dies de la mort de son germa, el 10 d’octubre de 1497, fa donacio lliure de tota l’herencia a Isabel Martinez de la Vera davant del notari Jaume Albert.
D’esta dona nos consta que Joan Roïç de Corella va tindre dos fills, Joan i Estefania, Isabel pagà a Dalfina unes quantitats que li devia son germa Joan.
Joan Roïç de Corella mori el dia 6 d’octubre de 1497.

OBRES DESTACADES.

En prosa: PSALTERI.

Religioses: LO CARTOIXA-TRACTAT DE LA CONCEPCIO DE LA SACRATISSIMA VERGE MARIA, MARE DE DEU, SENYORA NOSTRA.

Filosofiques: TRIUMF DE LES DONES-LETRA QUE HONESTAT ESCRIU A LES DONES.

Mitologiques: HISTORIA DE JESON I MEDEA-HISTORIA DE LEANDER I HERO-RAONAMENT DE TELAMO E ULISES-LO PLANT DE LA REYNA ECUBA-LO JARDI DE AMOR-LAMENTACIO DE BIBLIS-LETRES DE ACHILES E POLICENA-LO JOHI DE PARIS.

Amoroses: TRAGEDIA DE CALDESA-EPISTOLARI AB EL PRINCEP DE VIANA-LLETRES A YOLANT DURDELA.

Hagiografiques: HISTORIA DE LA GLORIOSA SANTA MAGDALENA-VIDA DE LA GLORIOSA SANTA ANA-PROLECH EN LA HISTORIA DE JOSEP, FILL DEL GRAN PATRIARCA JACOB.

Poesies: LES LAHORS DE LA VERGE MARIA-ORACIO A LA VERGE MARIA-POESIES A CALDESA-LA SEPULTURA-COR CRUEL-LO PLANT D’AMOR-LA MORT PER AMOR-FLORS DEL SABER-LO PASSI EN COBLES.

 

Isabel de Villena

Naixque en la Ciutat de Valencia en 1430 sent filla natural del Marques de Arago, En Enrique de Villena, escritor i descendent de Jaume II i net del Duc de Gandia, de la casa Real d’Arago per llinea paterna, i de la Real de Castella per la materna.
Leonor Manuel de Villena, emparentada en la casa de Cardona, en els ducs de Medinaceli i Sogorp i el marques de Guadalete, quedà orfena als quatre anys i vixque en els seus familiars, pero als quinze anys, sent dama de la seua cosina la reina Maria, dona de Alfons V d’Arago, ingressà en el convent de les Trinitaries de Valencia baix el nom de Sor Isabel de Villena. Obtingue el carrec d’Abadesa als trenta anys en 1460, carrec que va ostentar fins a la seua mort, i en el que es dedicà a l’oracio, a l’ensenyança, al misticisme, a les lletres i als bons consells.
Escrigue el “Vita Christi” (de la Reverent Abbadesa de la Trinitat) –tal i com constava al ser publicat en Valencia en 1497. Obra escrita en “Llengua vernacula valenciana”, destinada a l’edificacio de les monges, d’exposicio senzilla, inclus ingenua, que va vore la llum per peticio de la reina Isabel la Catolica, coneixedora de la fama de l’abadesa i entesa en la nostra dolça parla, li ho encomanà a Sor Aldonça de Monsoriu, la succesora en el carrec d’abadesa de Sor Isabel, qui ho va fer imprimir.
El “Vita Christi” es un relat de la vida de Jesucrist en romanç, que te la peculiaritat d’acceptar molts temes, episodis i fets no continguts en els evangelis canonics. La seua prosa es castiça i espontanea trasmetent emocio en gran pompositat i erudiccio, demostrant una vasta cultura religiosa, humanistica i de la vida, tant humil com palatina.
Atra obra de Sor Isabel de Villena es el llibre d’exhortacions.
Havent complit els sixanta anys, un divendres 2 de juliol de 1490 deixava d’existir entre els vius segons certificà el mege de les Trinitaries, el mestre Jaume Roig. Pero la seua obra el “Vita Christi” la va fer immortal en els anals de l’historia del nostre poble.

 

Joan Martorell

Un acte en la vida es suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu es la creacio d’un llibre, segons Cervantes “el millor del mon” i que Menendez Pelayo conceptua com “un dels millors llibres de cavalleria”, el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l’historia com estrella d’extraordinaria magnitut.
Naixque en Gandia en l’any 1414, a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valencia, que estigue al servici del rey Marti l’Huma), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d’Ausias March, morta en 1439, senyora del castell i la Vall de Xalon), Galceran (ciutada de Valencia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.
Mossen Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un caballer animos i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.
En 1437 desafià a mort al seu cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d’haver ofes de paraula i de fet a la seua germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baaralles es prollongaren fins a 1445. El cas quedà resolt en la mediacio de la reina. Tingue atres “enfrontaments” en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d’Hijar, per diferents “litigis”.
Martorell obtingue el carrec de procurador de Denia i Xabia, viajà molt per tota Europa, es diu que visita l’Orient, i segons els escrits historics en 1438 estigue en Anglaterra, en 1443 en Portugal i els anys 1442 i 1454 en Napols.
Pel seu carácter, Joanot formaria part en mes d’una accio de guerra, pero no mes consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l’expedicio d’Alfons el Magnanim a Corcega i Cerdenya, junt a Andreu Febrer i Ausias March.
Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela caballeresca i tractat teoric sobre la cavalleria baix el titul “Guillem de Varoic”, pero l’obra que l’immortalisà va ser “Tirant lo Blanch”, catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. Es una obra original, sorprenent, d’excelent narrativa i exhuberant imaginacio, propia d’un gran escritor que ha llegit i viajat molt.
La novela està basada en gents d’heroicitat i llegenda. Està protagonisat per Tirant lo Blanch, personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d’Anglaterra. L’historia te lloc per Europa, pel Mediterraneu i per Constantinopla.Com la majoria dels escritors de la seua epoca, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en “vulgar” llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al “romanç”, “llengua vernacula” o “vulgar” llengua del poble, la llengua valenciana).
Joanot Martorell no va vore l’obra acabada, morint fadri en l’any 1462. Per a que fora impresa la dugue al seu fi el valencià Martin Joan de Galva, a peticio de N’Isabel de Llopis, pero ni éste ni l’editor pugueren vore-lo puix muigueren abdos.
Per fi, en l’imprenta de Nicolas Spindeler, el 20 de novembre de 1490 es varen fer 700 eixemplars, dels que ara no mes queden tres: en l’universitat de Valencia, en el museu de Londres i en Nova York. Va ser traduida al castella, al frances i a l’italia i s’han repetit edicions en 1497, 1873, 1905, 1920, 1924, 1929, 1947, 1954, 1969, 1980 i atres mes que estan fent en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelistica migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliteraria a Ariosto, Bandello i Shakespeare.

 

Jaume Roig

Naix en la Ciutat de Valencia a principis del sigle XV, fill de Jaume Roig el Vell, mege i doctor en lleis i de Francesca Perez. Va ser conegut com a gran mege i poeta palati, pero ha passat a l’Historia com a l’autor d’una obra satirica i amplament comentada.
Completà els seus estudis en Paris i Lleida, obtenint els tituls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe Dalmacio de Mur, qui el va introduir en la cort de Joan II.
Estigue casat en N’Isabel Pellicer i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
Dels anys 1450 a 1462 fon administrador de l’hospital d’En Clapers. En 1455 començà el llibre de “Fabrica de l’obra de Sant Nicolau i Sant Pere Martir”, per lo que en l’iglesia de Sant Nicolau es conserva un manuscrit signat per ell baix l’epigrafe: “Llibre de l’obra de la gloria i arcada de l’iglesia de Sant Nicolau”
Jaume Roig era benefactor del monasteri de la Trinitat i de Sant Nicolau i en 1456 fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de Sant Nicolau de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina María de Castella, dona d’Alfons el magnanim en 1458.
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a Callosa d’En Sarria, a casa del seu nebot Baltasar Bou, a on escrigue la seua millor obra: “L’Espill” (1459-1460), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
Va ser un llibre d’ampla difussio, en succesives edicions: 1531-1532-1561-1562-1563-1573. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
Jaume Roig tambe es autor de “Noves rimades” I en 1474 participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d’atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
La caiguda des d’una mula va empijorar el seu estat de salut i el dissabte 4 d’abril de 1478 mori en sa casa de Valencia.

 

Ausias March

Ausias March i Ripoll naixque a finals de 1397 en Gandia. Els seus pares, Pere March i Leonor Ripoll (filla del senyor de Massalaves) casats en juny de 1395, ostentaven el carrec de Procurador General de les posesions del Duc de Gandia.
Es conegut que la seua infantea la passà en la Ciutat Ducal, a on adeprengue Llati i Retorica, fins que en 1413, als 16 anys d’edat, heretà els senyorius de Beniarjo i Pardines. Participà en la conquista de Corcega i Cerdenya, destacant per la seua habilitat en l’us de les armes i valentia en el camp de batalla, per lo que es armat caballer en 1418 per Alfons el Magnanim i en 1424 nomenat “falconer major” (El “falco” o “falconet” era una especie d’artilleria de campanya de gran poder destructiu contra les files enemigues. Li es concedit la jurisdiccio criminal i civil sobre Beniarjo, Padrines i Bernisa, concedint-li el “mero” i “mixt” imperi i atres privilegis.

La seua residencia varià de Valencia a Gandia i Beniarjo, a on en 1435 assistix a les Corts formant part del braç militar com a senyor de Beniarjo. El 3 de març de 1459 mor. Les seues despulles reposen el la nostra Catedral en la Ciutat de Valencia.
Es inqüestionable que va ser el poeta valencià mes famos de tota la baixa Edat Mija, i en el passar del temps s’ha postulat com el millor poeta valencià de tots els temps. El seu nom figura en la primera llinea en l’historia de la poesia dels pobles neollatins. Considerat “Petrarca valencià” i “Princip del poetes”.
Va escriure infinitat de poesies, pero la seua obra senyera va ser “Cantics d’amor, morals, spirituals e de mort”. En 1539 va ser traduit al castella, i en 1555 es torna a fer una atra edicio castellana en Valladolit. L’edicio en mes prestigi en Llengua Valenciana va ser la de 1579 de Jorge Montemayor. Els manuscrits del nostre poeta estan en poder de la “Biblioteca Nacional”.

 

Font: Grup d’Accio Valencianista.