Proyeccio del valencianisme

No som capaços de saber com actuarém en el futur perque som incapaços de saber quin sera el nostre futur estat d’anim. La gran major part de la gent s’autoenganya estant convençuda de que actuarà de la mateixa manera ara, que dema.

Un atre axioma del ser huma son els llaços emocionals lligats per l’inconscient cognitiu al produir-se una interrelacio humana; es dir, amor en general. En particular, l’amistat, l’amor conjugal, el patriotisme; i per contra l’odi.

Estos dos axiomes son els que mos duen a la conclusio de que un valencianiste que coneix les normes del consens, les Normes d’El Puig, no pot utilisar ni promoure una atra normativa. L’explicacio es llogica pura.

En l’actualitat existixen moltes desmembracions o mutacions de la normativisacio del valencià en l’unica intencio de provocar un buit ortografic. D’esta manera uns castellanisen el valencià, i atres el catalanisen.

Les varietats conceptuals que promouen a cada una d’estes, son diverses. “La llengua la fa el poble” cert; pero, es un engany dur-ho a l’extrem. Un atre concepte es que “escribim “normalitzat” de l’AVL pero creem que es independent del catala”. O “creem que el valencià es catala pero ha de valencianisar-se a la nostra propia variant dialectal”.

Com es pot vore uns tercerviistes s’apropen a la banda catalanista, i atres ho fan a la castellanista. No obstant aixo, existixen moltes variacions. Totes elles son passos intermijos per a passar d’una banda a l’atra. D’esta manera, desapareix l’idea de llengua independent, per a passar a ser una llengua dependent, que no pertany als valencians, sino ad atres.

Mos convertim aixina en un poble al que li diuen com ha de parlar. Passem a creure que lo que parlem els valencians es vulgar, incorrecte, incult, mal parlat. Pero, en canvi es correcte i cult lo que parla un atre poble, ¿com es possible que tota una nacio no sapia parlar correctament la seua propia llengua?

Estes persones induides estan convençudes de no desplaçar-se mai del seu pensament de l’orige patriotic valencià o valencianisme. Obliden que la relacio normativa entre l’Academia Valenciana de la Llengua (AVL), oficial en Valencia, i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), oficial en Catalunya, els fara sincronisar-se cap a lo catala. Pero, sense racionalisar que esta perserverant convivencia, canviarà l’actual acceptacio dogmatica d’estes normes com a una cosa aliena, per a aplegar a ser familiar.

La proyeccio catalana i la castellana en el temps està clarissima. La castellana juga en la ventaja de l’acceptacio i/o cotidianitat social que inicià fa tans anys. La catalana te la desventaja de ser massivament repudiada. L’invasio estrangera desgasta i engolix al valencianisme, sent el pancastellanisme observador i provocador de l’enfrontament catala (invasiu) i valencià (resident). Aixo crea, no nomes antipancatalanisme, sino tambe anticatalanisme. La forta personalitat valenciana produix que tots els moviments estrangers adopten els nostres elements mes arraigats.

En el cas de la proyeccio valencianista, s’ha d’evitar la desaparicio i mantindre i crear l’hegemonia valenciana. Este fet se produix en maxima eficacia per la manifestacio politica de l’ideologia. Dona lloc, aixina, a dos formes diferents: el regionalisme i el nacionalisme.

Tornar a Informacio sobre les ideologies

Tornar a Documentacio

 

2 comments

  1. Anónimo
    • Vidal

Trackback e pingback

No trackback or pingback available for this article

Deixa un comentari